25 de novembre de 2010

Especial tweet 3000

El motiu d'aquest post està relacionat amb el meu tweet 3000, és un nombre un poc especial i per tant es mereix un contingut especial. He twittejat bobades, he rigut amb tweeter, m'he emocionat, he conegut gent fabulosa, i per damunt de tot he aprés moltísim i espere poder continuar fent-ho, de tots vosaltres, grans pofessionals que omplen el meu Time Line. Per tant amb vosaltres i amb tots els meus seguidors a twitter és amb qui vull compartir aquest post.

Gràcies a tots... gràcies a vosaltres aprenc dia a dia, em feu sentir una mica més completa com a persona i com d

Avuí escric aço, perquè tinc la necessitat de compartir tot allò que últimament estic fent i per tant sentint, ja fa gairebé tres messos que vaig començar a treballar de mestra, el que sóc.

Tot i que les meves pors inicials anaven més encaminades a no agradar als alumnes, no saber estar a l'alçada de les circumstàncies, no saber com donar-hi forma a les meves classes, no tener una programació definida i al meu abast. M'he donat conter que si més no eixes pors s'han desintegrat en part per la gran professional amb la que compartisc tutoria dels meus alumnes de 2n de primària.

Haig de fer palés, que la coordinació entre les persones que son dintre d'un aula, conjuntament amb altres mestres, bé siguen de cicle, bé especialistes es essencial a l'hora de dur a terme una bona marxa durant el curs. Però el que més m'importa es fer que els meus alumnes gaudisquen tant o més que jo d'allò que aprenen dia a dia, d'allò que fan.

Qui siga docent entendrà el que vull dir amb gaudir del que fem per a que els nostres alumnes aprenguen, jo tal volta siga perquè no se treballar d'una altra manera, o tal vegada siga que jo sóc molt passional i entusiasta.

Us possaré un exemple per a que entengueu millor el que vull trametre amb l'idea de gaudir de la docència. Quan la meva tutora em conta el projecte, allò que s'hem de fer arribar a l'alumnat, el meu cap s'omple d'idees, es com una granissada de tempesta, comencen a sorgir idees, activitats, una rere l'altra, i quan més entusiasme hi pose, més idees venen... Creativa? no ho crec, però així es com estan transcorreguent aquestos messos a la meva vida docent.

Tinc clar que allò que faig ho faig desde l'estusiasme i les ganes de treballar, m'agrada el que faig i hi posse tots el sentits. No se fer-ho d'una altra manera.

Si creieu que el que més m'omple és organitzar, crear activitats, donar-hi voltes al voltant d'una idea per dur-la a terme a la classe, doncs esteu una mica equivocats... el que més m'omple és veure els meus alumnes gaudint, endinçant-se en les activitats, veient-los treballar en grup, cooperant els uns amb els altres, ajudant-se. Si em veiéreu la cara que s'em possa quan veig que un alumne ha acabat ja la seua part i s'en va a ajudar, dirigir, o tutoritzar un altre company que encara no ha arribat a entrendre com fer-ho. Sóc feliç.

Veure cinc alumnes al voltan d'un ordinador, i mentre un escriu, el del costat li va indicant aquelles lletres del teclat que no troba, els altres tres, dicten les paraules que han decitit escriure tot el grup, lletrejant-les per a evitar errades, indicant els passos que ha de seguir qui està a l'ordinador... Si, no ho puc negar, em fa feliç.

Haig de confessar que ser mestra, docent, m'agrada i m'agrada implicar-me al 100% en tot alló que faig, no sé treballar d'altra manera. I aixó vol dir que empraré totes les eines, recursos, idees, propostes, etc, per esbojarrades que pareguen d'entrada, en que els meus alumnes aprenguen allò que han d'aprendre.

Estic vertaderament contenta, tinc la gran sort de poder treballar en una classe on tenim quatre ordinadors per als alumnes, es pot dir que puc gaudir d'una aula ben dotada i per damunt de tot, amb uns alumnes que s'il·lusionen amb tot allò que els planteje.

Per mostra us deixe l'enllaç del blog que hem obert per al primer cicle de primaria Perigrulliblog. On ells mateixos ja van fent cosetes que abans era impesable que feren, com ara presentacions. Quin plaer poder treballar així.

Una abraçada a tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada